Zona: Montsant (provincia de Tarragona)
Nom de la ruta: Siurana Irreductible
Data: 22/02/2009
Durada sense descansos: 3:30 h
Meteorologia: sol
Dificultat: Apta per a gent acostumada a caminar per la muntanya
Desnivell de la ruta: 350 m
Distància total: 10.5 km
Aquesta excursió ens descobrirà els racons més bonics del mític Regne de Siurana, últim reducte musulmà de la Catalunya Nova. En coneixerem la seva llegenda, i la història que s'amaga en les seves parets infranquejables.
El camí ens durà vora el riu Siurana, embolcallats pel paisatge de la seva vall trobarem alguns masos i molins aïllats que ens rememoraran temps no tan llunyans.
ACCÈS: El punt de partença es troba a Siurana. Concretament, al parking que hi ha tot just a l'inici del poble, on s'ha de deixar aparcat el vehicle. A Siurana es pot arribar des de Reus per la N-420 fins el creuament de les Borges del Camp y per la C-242 fins a Cornudella, des d'on comença a puajr el camí asfaltat que desemboca a Siurana.
ITINERARI:
En arribar al poble, ens dirigim directament a l'Esglèsia de Santa Maria, un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquells anys Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.
Vista de la notable portada lateral.
Fora de l'esglèsia, es troba el fèretre de la Reina Mora:
La leyenda de la Reina Mora
Cuenta una leyenda recopilada por el escritor Juan Amades que Siurana era el dominio de la reina Abd-el-azia, de gran belleza. Los cristianos, liderados por el señor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaces de conquistar la población, se sirvieron de las artimañas de un traidor judío, que les ofreció la entrada al castillo. Los cristianos penetraron y mataron a casi toda la población, pero Abd-el-azia, segura de su fortificación, celebraba mientras tanto una fiesta en una de las salas del palacio con la nobleza del lugar. De repente, una flecha entró por la ventana, y se clavó en la mesa. La reina, envuelta en el pánico general y viéndose derrotada, subió a su caballo blanco y se dirigió al precipicio cercano. Perseguida por los cristianos y para evitar que el caballo se detuviera ante la muerte, le tapó los ojos pero el animal, al darse cuenta del peligro, quiso parar y clavó sus patas en el suelo, de modo que quedó la huella de su herradura en la roca. Otros dicen que las marcas de herradura son del impulso que tomó antes del salto. Sea como sea, la tragedia fue inevitable y hoy en día puede verse clavada en la roca la huella del caballo en el lugar que se denomina el Salto de la Reina Mora.
Vam poder veure aquesta petjada ben clarament, al cingle conegut com el Salt de la Reina Mora, al peu de les restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control, que pertanyia a un ampli territori sota dominació musulmana situat molt estratègicament.
Retornem cap al punt de partença, el parking, i des d'allí encetem la ruta per la PR-C 7, xino-xano. Val a dir que ben aviat s'ha de superar el Grau de la Trona, tot i que no presenta gran dificultat. Es gaudeix molt de les vistes que ofereix el Tossal del Franquet i després el Tossal del Collet, cada cop apropant-nos més a la companyia del riu Siurana.
La primera aturada será, tot just després de creuar el riu, al costat del Molí de l'Esquirola.
Aquí esmorzem tranquil·lament, i recordem entre tots la història de Siurana (hem de fer un examen!!! jejejeje)
De nou en marxa! Per cert, en aquesta sortida he estrenat els pals (gràcies Paco, van super bé!!!). Mireu que bé que em queden :)
La ruta segueix ara vora el riu, per tal de comprovar quin sistema tan dolent van fer servir en el seu dia per canalitzar les aigües del Siurana... Tot i aixó, trobem bonics tolls i, com no.... foto!
Desfem una mica de camí fins trobar el Grau dels Masets de la Barba, pel qual fem una ascensió que ens torna a portar a cingles de boniques vistes
Ja arribem al Mas de l'Extremenyo, un bon lloc per tal que la guia ens expliqui com vivien els Siurencs d'aquelles èpoques, i millor lloc encara per fer una aturada, descansant al sol, i menjant una mica.
Després de quasi fer migdiada i tot... (mmm, com m'agrada fer picnic!!!), comencem de nou a caminar. La primera sorpresa la trobem poc després. Una enzina gegant, que deu tenir 200 anys!!!. 
La pobre ha passat una plaga, ens explica la guia, però ara ja està molt millor.
L'excursió continua, apropant-nos cada cop més a la població de Siurana, de moment per camins, i finalment, a l'últim tram, incorporant-nos al camí asfaltat que puja al poble i que ens porta de nou al pàrking des d'on hem començat la ruta.
0 comentarios:
Publicar un comentario